En podem dir “mà”, com si fos una unitat, però és una amalgama de moltes altres unitats, totes elles en moviment, en espasme, vibració i carícia, perquè la mà és la rotunditat del fer i, alhora, una possibilitat constant. La mà és, en definitiva, tot el que som les persones. A través d’ella assenyalem, toquem i transformem el que ens envolta, i la seva grandesa batega en l’elogi d’Oriol Tuca.
Pere Parramón, Historiador de l’Art