Dona de les Paraules va ser una convergència de l’ Anance. L’ Oriol “necessitava ” un poeta i jo “necessitava” un artista plàstic.
I quan dic que va ser una convergència de l’ Anance, ho dic de manera literal, ja que el meu desig de fer un llibre d’artista no l’havia verbalitzat en veu alta.
L’ Oriol i la seva proposta es van materialitzar. Anance ens va trobar.
Ell tenia molt clara la tècnica amb que ho volia treballar, el gravat calcogràfic. I jo tenia material poètic divers per incloure.
L’Oriol en va fer la tria, la geografia, la forma…tot va agafar un pes, una línia clara…un sentit definit.
Perquè l’art es dibuixa a la nit, en silenci, entre somnis; i llavors comença el dia i surt el sol i tot s’exposa a la llum, a la vida…

Agnès Cervià Vidal
Música i poeta