De la mateixa manera que la solitud queda gravada en la pell de qui la viu, Oriol Tuca grava sobre el paper els seus rastres. Ho fa a través de criatures del somni, de la imaginació, de la naturalesa o de la civilització, que arrosseguen soledats —triades o sobrevingudes, això tant li fa— i que en la fosca espessor de les seves incisions fan de mirall per a la intimitat dels nostres silencis.
Pere Parramón, Historiador de l’Art